A primers del segle XX Barcelona és la seu financera més important de l'Estat espanyol. Les petites banques familiars dominen el panorama financer. El Banc de Barcelona mena una actuació conservadora amb una política de crèdits restrictiva. Però a partir de 1912 especula amb divises i la caiguda del franc l'aboca a la suspensió de pagaments. Les fallides del Banc de Terrassa l'any 1920, i del Banc de Catalunya el 1931 consumen la crisi de la banca del país. El capital espanyol s'instal·la a Catalunya i les iniciatives del capital estranger l'allunyen dels centres de decisió econòmica.