Al llarg del segle XIX Catalunya es configura com un país industrial. A l'especificitat cultural se suma un nou tret diferencial respecte a altres territoris de l'Estat: una economia i una societat diferents. La Catalunya industrial contrasta més i més amb una Espanya bàsicament agrària. L'impacte dels corrents culturals romàntics europeus genera un desig de recuperació lingüística i cultural, que aviat pren el nom de Renaixença. Durant el segle XIX Catalunya inicia una recuperació literària i cultural sense precedents. La llengua catalana reconquereix a poc a poc el seu estatus de llengua de cultura. La Renaixença cultural abasta tots els àmbits de la creació i travessa les diverses realitats socials. El nou marc econòmic i cultural aboca a la formació de corrents polítics propis. Federalisme, carlisme i proteccionisme donen pas a l'eclosió política del nacionalisme, que es produeix a la fi del segle.