Vapor i nació
La nova societat industrial
Les transformacions urbanes
Renaixença, civisme i nacionalisme

Al llarg del segle XIX Catalunya es configura com un país industrial. A l'especificitat cultural se suma un nou tret diferencial respecte a altres territoris de l'Estat: una economia i una societat diferents. La Catalunya industrial contrasta més i més amb una Espanya bàsicament agrària. L'impacte dels corrents culturals romàntics europeus genera un desig de recuperació lingüística i cultural, que aviat pren el nom de Renaixença. Durant el segle XIX Catalunya inicia una recuperació literària i cultural sense precedents. La llengua catalana reconquereix a poc a poc el seu estatus de llengua de cultura. La Renaixença cultural abasta tots els àmbits de la creació i travessa les diverses realitats socials. El nou marc econòmic i cultural aboca a la formació de corrents polítics propis. Federalisme, carlisme i proteccionisme donen pas a l'eclosió política del nacionalisme, que es produeix a la fi del segle.


1833: Bonaventura Carles Aribau publica el poema La pàtria.
1839: Joaquim Rubió i Ors, lo Gaiter del Llobregat, publica els primers poemes en català al Diario de Barcelona.
1850: Josep Anselm Clavé funda la primera societat coral, anomenada La Fraternidad.
1859: Restauració dels Jocs Florals de Barcelona.
1870: Constitució de la Jove Catalunya.
1871: Publicació de la revista La Renaixensa.
1880: Primer Congrés Catalanista, convocat per Valentí Almirall.
1882: Constitució del Centre Català.
1885: Presentació d'un Memorial de greuges a Alfons XII.
Inici de la campanya contra la unificació del codi civil espanyol i en defensa del codi civil català.
Jacint Verdaguer publica Canigó.
1892: Elaboració de les Bases de Manresa.


© Museu d'Història de Catalunya