La mort de Stalin el 1953 i el desemmascarament del “culte a l’individu” van despertar, el 1956, arreu de l’Europa Central unes esperances de la democratització del sistema de la dictadura soviètica.

El 28 de juny de 1956, a Poznan; una manifestació pacífica dels obrers per les condicions de vida es va convertir en una revolta violenta, dirigida en contra de l’aparell comunista de força. En els enfrontaments amb l’exèrcit i la milícia van morir 57 persones i molts
manifestants van patir represàlies. Tanmateix, “El Juny de Poznan;” va contribuir a una crisi política que, a l’octubre del 1956, va portar a una certa democratització de vida en el país.

Les transformacions a Polònia van tenir un gran ressò a Hongria. El 23 d’octubre de 1956 a Budapest, centenars de milers de persones es van reunir al costat del monument del general Józef Bem, heroi nacional polonès i hongarès, per reclamar llibertats democràtiques i independència de la Unió Soviètica. El govern, sota el comandament d’Imre Nagy, va proclamar la fi de la dictadura comunista i la sortida d’Hongria del Pacte de Varsòvia. El 4 de novembre la revolució hongaresa va ser sufocada de manera cruenta per l’Exèrcit Roig. Hi van morir unes tres mil persones, uns quants milers van ser empresonats, mentre que més de dos-cents mil van emigrar.

L’experiència comuna de les dues nacions després de la Segona Guerra Mundial, confirmada també pels esdeveniments del 1956, es va convertir, després de la caiguda del comunisme, en una de les premisses dels esforços comuns de reconstrucció de les relacions amb la comunitat euroatlàntica. Al 1991 Polònia i Hongria, juntament amb Txecoslovàquia en aquells moments, van crear el Grup de Visegràd, que es va convertir en una eina eficaç de la integració de l’Europa Central amb la Unió Europea i l’OTAN.

Full de mà