Vapor i nació
La industrialització del vapor
Renaixença, civisme i nacionalisme
La nova societat industrial

Des de 1840 Catalunya ha iniciat el trànsit irreversible vers una societat plenament industrial i moderna. El país coneix a poc a poc, en un procés lent però ininterromput, els progressos i els problemes i conflictes derivats d'una societat capitalista i industrial. L'aparició d'una nova burgesia i l'extensió de noves indústries té el seu contrapunt en la formació i expansió d'una nova classe obrera industrial, cada cop més nombrosa. A la fi del segle XIX gairebé el 30% de la població activa treballa al sector secundari. Les migracions interiors, del camp cap a les ciutats industrials, són constants. El transvasament camp-ciutat provoca problemes d'adaptació i esperona canvis en les mentalitats. Les dones s'incorporen de manera massiva a les xarxes de producció industrial, amb la modificació consegüent de les estructures socials i familiars.


1840. Constitució a Barcelona de la Societat de Teixidors, primera associació obrera de Catalunya.
1854. Conflicte de les selfactines. Incendi de fàbriques en diverses localitats.
1855. Primera vaga general a Catalunya.
A Manresa 618 obreres signen l'"Exposición de la clase obrera a las Cortes" en demanda del dret d'associació.
1868. Introducció de les idees anarquistes a través de Giuseppe Fanelli.
1869. El Centre Federal de les Societats Obreres s'adhereix a l'A.I.T (I Internacional).
1869. Pau Alsina, republicà federal, primer diputat obrer a les Corts Espanyoles.
1869. Fundació del sindicat de les Tres Classes de Vapor.
1870. Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona, on es constitueix la Federació Regional Espanyola de l'A.I.T. (Associació Internacional de Treballadors).
1881. Vaga general de l'Anoia, hi són empresonades 16 dones treballadores entre els 16 i els 51 anys.
1888. Congressos constitutius a Barcelona del P.S.O.E. i de la U.G.T.
1890. Primera celebració de l'1 de maig com a diada de la classe treballadora.
1892. Inici de l'onada terrorista.
1897. Processos de Montjuïc.


© Museu d'Història de Catalunya