Els èxits de la industrialització tenen també el seu sostre definit per unes deficiències de base. Catalunya no disposa de matèries primeres ni recursos energètics propis i el país depèn de les importacions. Aquesta dependència exterior afecta també la tecnologia i la capitalització. El mercat espanyol, que no ha generat una revolució agrària similar a la viscuda per Catalunya en la centúria anterior, es mostra dèbil i poc elàstic. La política de l'Estat, vinculada als grans interessos comercials, afavoreix el lliure canvi. Malgrat tot, el teixit industrial català es consolida.