Les fotografies de Pilar Aymerich tenen un objectiu prioritari: evocar la presència catalana a alguns indrets del continent Sudamericà, sobretot a partir del segle XIX. Al darera d’aquestes fotografies hi ha, però, moltes altres coses, com correspon a l’indret on han estat fetes i al món que volen explicar. Hi ha un tast d’un dels fenòmens més generalitzats del món contemporani, el de l’emigració i l’exili. Però també hi ha el desig universal de molt humans de mantenir viva la seva presència més enllà de la mort. Hi ha també l’expressió de poder i la voluntat dels grups socials benestants de perpetuar als cementiris que acullen les seves restes mortals el lloc de privilegi que varen aconseguir en vida. Per a un historiador, i també per a qualsevol visitant perspicaç, la visita dels cementiris de la Recoleta a Buenos Aires, Central i del Buceo a Montevideo, de Colón a l’Havana i de Montjuïc a Barcelona que es pot fer a través de les fotografies de Pilar Aymerich evoca infinitud d’aspectes de la vida quotidiana i de la història general d’un país concret i de la humanitat sencera.