El regnat de Ferran VII (1814-1833) intenta restaurar un absolutisme ferit de mort amb la Constitució de Cadis de 1812. El 1833 puja al tron la seva filla de tres anys, Isabel II, i Maria Cristina de Borbó, reina regent, s'alia amb els liberals per fer front al carlisme. Però en un Estat de concepció centralitzada les modernitzacions són poques: les desamortitzacions beneficien els sectors poderosos i no es contempla el sufragi universal. La burgesia terratinent i financera espanyola mai no manifesta una voluntat industrialitzadora, mentre que la catalana no pot dirigir el procés reformador.