El XIX és un segle de guerres, de revolucions i de revoltes. Les guerres continentals de la fi del segle XVIII i la Guerra del Francès precedeixen la caiguda de l'Antic Règim. El nou Estat espanyol, l'estat liberal, hereta la tradició centralista borbònica i es disposa a unificar políticament, econòmica i cultural tots els territoris. La burgesia industrial catalana, massa feble i desorganitzada, no disposa de la capacitat per dirigir les reformes liberals. El nou model d'estat és contestat a Catalunya des d'òptiques ben diferents: d'una banda, el carlisme, de concepció tradicionalista; d'altra banda, el republicanisme, d'inspiració progressista i federal. Ambdós corrents tenen en comú la vindicació d'un espai polític propi per a Catalunya. El nou estat es consolida amb una articulació política deficient de Catalunya, que no veu reconeguda la seva especifitat.
