Exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, en el marc commemoratiu de l’Any del llibre i la lectura 2005. Es presenta una àmplia selecció de les publicacions de tres figures cabdals de la bibliofília moderna, Lluís Jou, Jaume Pla i Miquel Plana.
El denominador comú dels tres és que s’ocupaven personalment de tot el procés: projecte, creació i execució de les seves obres. És per això que diversos estudiosos els han qualificat d’”arquitectes del llibre”.

ENTRADA LLIURE

Capdavanter de l'ateneisme modern, l'AEP es va significar tant per la seva tasca cultural com per la social. La seva filosofia va quedar recollida en el comunicat de la seva fundació: "El fi immediat és la instrucció dels que, per viure de les seves mans, se'n veuen més privats i aspira a ser amb el temps una veritable universitat popular". L'Ateneu va ser clausurat el 1939 pel franquisme. El 1980 va reprendre l'activitat.

Des de temps molt reculats, les terres catalanes han estat lloc d'acollida i de residència de comunitats jueves. Hi ha notícies de gent de cultura jueva que vivia a Catalunya en els temps de l'Imperi Romà i, al llarg de l'edat mitjana, la presència de jueus al país fou especialment rellevant per la influència social, política, econòmica i cultural que exerciren en la societat catalana d'aquells segles.

L'exposició La Catalunya Jueva vol donar a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història, especialment als segles XIII, XIV i XV. Per assolir aquest objectiu, la mostra reuneix i exposa nombrosos objectes i documents representatius de l'important llegat arqueològic, artístic i cultural jueu conservat a Catalunya.

La mostra, organitzada en col·laboració amb el Patronat Call de Girona de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat, s'emmarca dins el cicle d'exposicions temporals del museu Cròniques per a un mil·lenni, que té com a finalitat presentar els diversos grups humans i els col·lectius ètnics, culturals, lingüístics i religiosos que han viscut a les terres catalanes actuals en el transcurs de la història. A la vegada, forma part d'una trilogia d'exposicions dedicada a revisar l'aportació de les tres grans religions monoteïstes a la cultura medieval occidental: la cristiana, Temps de Monestirs; la islàmica, Islam i Catalunya i la jueva, amb aquesta exposició.

El 1927, Josep M. Batista i Roca, inspirant-se en les propostes del fundador del moviment Scout, Robert Baden Powell, va posar en marxa els Minyons de Muntanya. Malgrat les dificultats dels primers anys del franquisme, el moviment escolta català va créixer sense renunciar als seus compromisos i va assolir el reconeixement internacional.

Sabadell havia estat durant el primer terç del segle XX una ciutat tradicionalment obrera i republicana, motiu pel qual, un cop acabada la guerra civil, la majoria del seus quadres socials i polítics patiren la repressió, l'exili i la mort. La instauració del franquisme pretenia eliminar el projecte modernitzador endegat durant la Segona República.

L'exposició, organitzada per la Fundació Cipriano García-Arxiu de CCOO de Catalunya, amb la col·laboració del Grup de Recerca sobre l'època franquista de la UAB, forma part d'un projecte global de recuperació de la memòria històrica de la ciutat de Sabadell a partir del record i la reflexió de la seva gent. Fotografies, pel·lícules, documents i textos són elements al servei d'una història construïda tant des de les experiències individuals com des de les col·lectives.

Dins el cicle d'exposicions del museu titulat Memòria Contemporània, dedicat a la història dels partits i organitzacions polítiques, culturals i sindicals del nostre país, la mostra presenta un ampli recorregut per la història del socialisme català des dels seus orígens, durant la primera meitat del segle XIX, en els nuclis "icarians", fins a l'actualitat, i vol recuperar la memòria dels qui van forjar el projecte cívic i polític del que és avui el Partit dels Socialistes de Catalunya.