Dins el cicle d'exposicions La Memòria Contemporània, dedicat a la història del les organitzacions polítiques, associatives i sindicals que han contribuït al desenvolupament del país, l'exposició explica els setanta-cinc anys d'història d'aquesta formació democratacristiana a través de cinc àmbits: La República, La Guerra Civil, El Franquisme, La Transició política i La consolidació.

És ben coneguda la dispersió que han patit els fons de la Generalitat de Catalunya arran de la guerra civil. Una part d'aquests arxius va sortir l'any 1939 amb el Govern de la Generalitat camí de l'exili i no hi ha tornat fins 63 anys després. Durant aquest temps ha estat custodiat pel Partit Nacionalista Basc i el Govern Basc, qui finalment, de mans del seu lehendakari Juan José Ibarretxe, l'ha lliurat al president Pujol.

L'exposició Euskadi i Catalunya: memòria compartida. 1936-1940, el retorn dels arxius de l'exili, neix de la col·laboració entre el Departament de la Presidència de la Generalitat, la Fundació Sabino Arana, l'Arxiu Nacional de Catalunya i el Museu d'Història de Catalunya. La mostra presenta el periple d'un important fons documental de la Generalitat de Catalunya, des del 1939 fins avui, i ofereix una aproximació temàtica als seus continguts.

Exposició organitzada per la Fundació Catalunya-Portugal, amb la intenció de donar a conèixer la important tasca que la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa ha fet en relació amb la recuperació del patrimoni històric i cultural portuguès dispers arreu del món.

Exposició organitzada conjuntament per la Conselleria de Relacions Institucionals de la Junta d'Andalusia i el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i el Museu d'Història de Catalunya, amb l'objectiu de donar a conèixer la vida, el pensament i l'acció política de Blas de Infante (1885-1936), figura capdavantera de la defensa dels drets i les aspiracions reformistes del poble andalús i considerat Pare de la Pàtria Andalusa.

Organizada por el Museo del Cómic y la Ilustración, la exposición muestra la obra más relevante de Carrión, Vicenç Farrés, Alfons Figueras, Carles Freixas, Rosa Galceran, J. Juez (Xirinius), Madorell, Martínez, Tomàs Porto, Puigmiquel, Josep Royo, Sabatés, Julio Vivas y Batet, todos ellos veteranos dibujantes representativos del cómic en nuestro país.

Des de temps molt reculats, les terres catalanes han estat lloc d'acollida i de residència de comunitats jueves. Hi ha notícies de gent de cultura jueva que vivia a Catalunya en els temps de l'Imperi Romà i, al llarg de l'edat mitjana, la presència de jueus al país fou especialment rellevant per la influència social, política, econòmica i cultural que exerciren en la societat catalana d'aquells segles.

L'exposició La Catalunya Jueva vol donar a conèixer el procés d'integració i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la història, especialment als segles XIII, XIV i XV. Per assolir aquest objectiu, la mostra reuneix i exposa nombrosos objectes i documents representatius de l'important llegat arqueològic, artístic i cultural jueu conservat a Catalunya.

La mostra, organitzada en col·laboració amb el Patronat Call de Girona de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat, s'emmarca dins el cicle d'exposicions temporals del museu Cròniques per a un mil·lenni, que té com a finalitat presentar els diversos grups humans i els col·lectius ètnics, culturals, lingüístics i religiosos que han viscut a les terres catalanes actuals en el transcurs de la història. A la vegada, forma part d'una trilogia d'exposicions dedicada a revisar l'aportació de les tres grans religions monoteïstes a la cultura medieval occidental: la cristiana, Temps de Monestirs; la islàmica, Islam i Catalunya i la jueva, amb aquesta exposició.

Sabadell havia estat durant el primer terç del segle XX una ciutat tradicionalment obrera i republicana, motiu pel qual, un cop acabada la guerra civil, la majoria del seus quadres socials i polítics patiren la repressió, l'exili i la mort. La instauració del franquisme pretenia eliminar el projecte modernitzador endegat durant la Segona República.

L'exposició, organitzada per la Fundació Cipriano García-Arxiu de CCOO de Catalunya, amb la col·laboració del Grup de Recerca sobre l'època franquista de la UAB, forma part d'un projecte global de recuperació de la memòria històrica de la ciutat de Sabadell a partir del record i la reflexió de la seva gent. Fotografies, pel·lícules, documents i textos són elements al servei d'una història construïda tant des de les experiències individuals com des de les col·lectives.

Exposició en homenatge a Albert Pérez Baró, economista i un dels principals teòrics del moviment cooperativista a Catalunya i a Espanya. La mostra s'organitza en col·laboració amb la Fundació Rafael Campalans amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement.

Exposició sobre els cent anys d'història dels esbarts catalans, des de la presentació de l'Esbart de Dansaires de Vic, al juliol del 1902 al Teatre Principal d'aquesta ciutat, fins a l'actualitat. La mostra forma part dels actes de celebració del Centenari dels Esbarts Dansaires.

Amb motiu de la celebració del congrés Els camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, el Museu d'Història de Catalunya ha organitzat una exposició fotogràfica sobre el camp de concentració nazi de Mauthausen. Les fotografies exposades van ser realitzades pels responsables SS del Servei d'Informació d'aquest camp i per Francesc Boix, un dels republicans catalans deportats, i formen part del fons dipositat al Museu per l'Associació Amical de Mauthausen.