Exposició sobre la història del desaparegut barri de barraques que va existir a la platja, entre la Barceloneta i el Poblenou, des de finals del segle XIX fins al 1966, i bressol de la genial bailaora Carmen Amaya. L'exposició reuneix una selecció d'obres del pintor Francesc Subarroca, imatges de la pel·lícula Los Tarantos de Rovira i Beleta, i el reportatge que realitzà el fotògraf Albert Pujol l'any 1965, l'hivern abans de la desaparició d'un dels suburbis més anomenats de la ciutat. La mostra s'organitza amb motiu de la celebració del 250è aniversari d'història del barri de la Barceloneta.

Exposició emmarcada dins el cicle La Memòria Contemporània, sobre la història de les formacions polítiques catalanes i amb motiu del 70è aniversari de la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El primer objectiu de l'exposició és fer un recorregut per la història de Catalunya del segle XX a partir del fil conductor de la història d'ERC i dels valors cívics i polítics que han fonamentat el seu projecte polític des dels seus orígens.

MUSEALITZACIÓ DE LA CASA RAFAEL CASANOVA
Des que el Museu d’Història de Catalunya es va fer càrrec dels monuments de la Generalitat de Catalunya, un dels objectius bàsics ha sigut el de facilitar-ne la comprensió i interpretació, això és, fer els monuments més “visitables”.

Exposició emmarcada en el programa "Catalunya Hoy" del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que explica la realitat política, social, cultural, humana i econòmica de Catalunya, com també les expectatives de futur. Clou una llarga itinerància per diverses ciutats espanyoles

Exposició
"25 anys de Solidarnosc, un moviment que sacsejà Europa" i
"SolidArt, 25 anys de cartells de Solidarnosc"

Exposició que s'emmarca en els actes que commemoren els vint-i-cinc anys del sindicat polonès. Trenta-cinc anys després de la Segona Guerra Mundial, que havia deixat en herència una Europa dividida en dues parts antagòniques, l'aparició de Solidarnosc és el primer pas significatiu en el camí cap a la construcció d'un règim democràtic en aquella regió del món.

El tret que caracteritza millor l'obra de Ramon Casas és la recerca de la modernitat, la voluntat de ser modern dins d'un ordre establert, atès que el que més l'interessava era incorporar les novetats que en aquell eufòric final de segle (del XIX al XX) s'estaven produint a Europa, però sense menystenir la tradició, que sempre va respectar.

L'exposició explica la història dels homes i les dones que van viure el procés de la industrialització en llocs aparentment tan distants com Barcelona i Montréal. Un procés d'industrialització que va canviar els seus comportaments, els seus hàbits de treball i les seves pautes de relació social, així com el medi en què es desenvolupava la seva existència. Per mitjà dels exemples de dos barris barris d'aquestes ciutats, Sants i el Quartier Centre-Sud, es van comparar dues dinàmiques que, tot i que no foren idèntiques, tingueren molts punts en comú.

Dins el cicle d'exposicions La Memòria Contemporània, la mostra presenta un recorregut pels vint-i-cinc anys d'existència de Convergència Democràtica de Catalunya, partit aglutinador del catalanisme majoritari. Tal com ho van fer la Lliga i ERC en altres moments, Convergència ha liderat la reivindicació nacionalista i ha governat el país sota el lideratge de Jordi Pujol.

En commemoració del 25è aniversari de l'Assemblea de Barcelona, aquesta exposició itinerant recorda la celebració, l'11 de juliol de 1976, de l'assemblea clandestina fundacional del sindicat. La mostra recrea la trajectòria històrica que va des del sorgiment de les primeres Comissions Obreres en tallers i mines fins a la seva legalització com a sindicat, a través de documents, cartells i fotografies procedents dels fons de la Xarxa d'Arxius Històrics de CC.OO. i dels mateixos militants, i posa a disposició de la ciutadania una part del seu patrimoni històric documental. La mostra forma part del cicles d'exposicions La Memòria Contemporània

Amb motiu del 70è aniversari de la proclamació de la República, s'ha reunit en una exposició col·lectiva pintures i escultures inspirades en aquest període de la nostra història. La relació d'artistes està formada per Alfons Alzamora, Jaume García Antón, Josep M. Guerrero Medina, Josep Guinovart, Josep Lluís Pascual, Manel Álvarez, Alfons Alzamora, Enric Pladevall i Albert Udaeta.