A la perifèria de l'Imperi
Un racó de l'Imperi
Contrareforma i Barroc
Bandolers i corsaris

La violència és una pràctica freqüent a la Catalunya moderna. Molts conflictes privats es resolen per la via de les armes. Dos fenòmens cobren importància: el bandolerisme i el cors. Les colles de bandolers són una conseqüència de la crisi social i política de Catalunya. Revenges, crims, segrests, xantatges, atemptats i fins i tot petites guerres privades proliferen en una societat impregnada per les bandositats.

El cors creix a l'escalf de la lluita entre els diversos estats mediterranis, i notablement entre l'Imperi otomà i els regnes hispànics. Estols procedents de les costes del nord d’Àfrica o del mateix cor de l'imperi ataquen les costes catalanes amb virulència.


1516: Els germans Barba-rossa conquereixen Alger.
1535: Carles V conquereix la Goleta i Tunis.
Destrucció d'Eivissa.
1543: Saqueig de Malgrat, Cadaqués i Palamós.
1558: Saqueig de Ciutadella.
1561: Crema de boscos per impedir el refugi de bandolers.
1570: Felip II ordena l'evacuació de Menorca, frustrada per les protestes dels consellers de Barcelona i la negativa dels menorquins.
1571: Batalla de Lepant.
1611: Perot Rocaguinarda és indultat i s'allista als terços d'Itàlia.
1613: Robatori d'un comboi de moneda reial prop dels Hostalets de Cervera.
1616: Execució en massa de bandolers i col.laboradors per part del lloctinent duc d'Alburquerque.
1633-34: Detenció i execució de Joan Sala, Serrallonga.


© Museu d'Història de Catalunya