El naixement d'una nació
Frontera d'Europa
Al-Tagr l-Ulà

L'any 711 reduïts exèrcits àrabo-berbers desembarquen a Hispània. Els reialmes visigots de Roderic i Akhila s'enfonsen sobtadament i la Península Ibèrica queda sota control del califat omeia de Damasc. Neix una nova societat en els confins de Dar al-Islam: l'Andalus. El 929 Còrdova esdevé centre del nou califat Omeia proclamat per Abd al-Rahman. L'Andalus es converteix en la primera potència cultural i econòmica d'Europa.

Durant més de quatre segles els territoris de la frontera superior de l'Andalus, anomenats al-Tagr l-Ulà, romanen units a una comunitat religiosa i econòmica que s'estén fins als confins de l'India. La petjada de l'Islam esdevé una poderosa herència de civilització en la configuració de Catalunya.


711. Desembarcament de Tàriq.
725. L'emir Anbasa sotmet Carcassona i Septimània.
732. Batalla de Balat aix-Xuhadà (Poitiers).
756. Abd al-Rahman ibn Mwàwiya, emir independent de l'Andalus.
801. Els francs ocupen Barsiluna (Barcelona).
903. Ocupació islàmica de les illes Balears i Pitiüses.
929. Abd al-Rahman III és proclamat primer califa Omeia andalusí.
1010-1029. Gran fitna. Disgregació del poder califal i aparició de les taifes.
1090. Yússuf ibn Taixfín, emir almoràvit, inicia la reunificació de l'Andalus.
1099. Els almoràvits sotmeten la taifa de Turtuixa (Tortosa).
1102. Els almoràvits sotmeten la taifa de Làrida (Lleida).
1145-1147. Ishaq ibn Alí ibn Yússuf, darrer emir almoràvit.
1148. Ramon Berenguer IV de Barcelona conquereix Turtuixa (Tortosa).
1149. Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell conquereixen Làrida (Lleida).


© Museu d'Història de Catalunya