Les societats d'obrers sorgeixen a partir de 1840 lligades als conflictes entre empresaris i treballadors del tèxtil. Però l'associacionisme resta fora de la llei i és contínuament reprimit. L'execució del dirigent obrer Josep Barceló i la reivindicació del dret a l'associació provoquen la primera vaga general a Catalunya el 1855. El dret a l'associació i el sufragi universal esdevenen realitat amb la Revolució de 1868. Les primeres entitats, vinculades al republicanisme, donen pas a un sindicalisme de classe definit per l'apoliticisme i l'acostament als ideals llibertaris.