Jornades de 14 i 16 hores, deficiències d'higiene i seguretat de les empreses, salaris insuficients, infraalimentació, habitatges insalubres, baix nivell de consum, explotació del treball de dones i infants i inestabilitat en l'ocupació són el panorama del món obrer de mitjan s. XIX. Els proletaris viuen en la misèria, víctimes de malalties biològiques, com la tuberculosi, i socials, com l'alcoholisme. La denúncia d'aquesta situació extrema va més enllà de la literatura i el tractat social, i amb l'estadística s'inaugura una nova disciplina: la sociologia.