Durant la primera meitat del s. XI, la noblesa aprofita l'afebliment de l'autoritat comtal per apropiar-se dels béns i drets públics. En el període 1040-1060 es produeixen revoltes nobiliàries als comtats de Pallars, Cerdanya i Barcelona. Ramon Berenguer I restableix l'autoritat comtal a partir de 1070, però ha de pactar amb la noblesa la sanció d'un nou ordre social que oprimeix la pagesia lliure: el feudalisme. Per mitjà del jurament de fidelitat, la noblesa queda vinculada de manera jeràrquica al comte, que se situa al capdamunt de la nova societat feudal.