L'orde de sant Benet, introduïda en terres catalanes sota la dominació carolíngia, funda entre els segles VIII i XII prop de 150 monestirs. Destaquen Cuixà, Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Joan de les Abadesses, Montserrat, Sant Benet de Bages i Sant Cugat del Vallès. Les comunitats es regeixen per una regla que preconitza l'esperit de pobresa, la dedicació al treball i l'oració. Els monestirs impulsen la repoblació d'amplis territoris, i al segle XI esdevenen grans dominis senyorials. Són, també, centres de creació i transmissió de cultura. Ripoll n'és el màxim exponent.