La primera guerra mundial esclatà arran de l’assassinat dels Arxiducs Francesc Ferran i Sofia de Hohenberg, hereus del tron austrohongarès, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia) i que es tancà amb l’armistici de l’11 de novembre de 1918 a Compiègne (França), després de més de quatre anys de cruentes batalles amb un balanç de gairebé deu milions de morts i sis milions d’invàlids.

Ara es compleixen els 90 anys del final d’aquella primera confrontació a escala mundial, anomenada la Gran Guerra, que va mobilitzar 70 milions de combatents i va tenir unes conseqüències polítiques, socials i econòmiques de tanta envergadura que encara avui condicionen la geopolítica del planeta. La consolidació dels Estats Units com a gran potència, l’hegemonia marítima del Regne Unit i la desaparició de quatre grans imperis –l’otomà, l’alemany, l’austrohongarès i el rus– van ser els efectes més immediats.

Malgrat l’ampli abast dels conflictes, l’Estat espanyol va mantenir la neutralitat –declarada el 7 d’agost de 1914–, a banda dels gairebé 15.000 voluntaris de la península que van lluitar en els exèrcits contendents, sobretot en el francès. A Catalunya, concretament, des del febrer de 1916 es va crear el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans, i a Madrid van funcionar dos organismes dedicats també a atendre les peticions humanitàries dels voluntaris i alhora dels combatents i dels països implicats. El més prestigiós va ser l’Oficina Pro Cautivos, amb seu al Palau Reial, creada per Alfons XIII en col•laboració amb la Creu Roja Internacional.