Museu d'Història de Catalunya
De l'11 febrer al 30 març 2010
Sinopsi de l'exposició
L’exposició Jaume Vicens i Vives i la nova història, 1910–1960 sobre la figura i l’obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives (Girona 1910 – Lió 1960), coorganitzada per l’Editorial Vicens Vives i la Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, es proposa remarcar quina ha estat l’aportació de Vicens com a gran
renovador de la historiografia catalana i espanyola del segle XX.
Jaume Vicens és considerat com “un historiador dins del seu temps” -un temps històric marcat per l’impuls renovador de la Segona República, pel trauma de la guerra civil i la dura postguerra,
i per l’intent de començar a superar el franquisme mitjançant l’obertura cap a l’Europa democràtica- i un referent en la creació d’una nova concepció historiogràfica dins la seva
professió. En aquest sentit, l’exposició explica com l’obra de Vicens és una expressió d’aquest moment històric però, també, el fruit de la seva clara voluntat d’intervenir en el present, com a
resultat d’una vocació política que va solapant-se a la seva vocació d’historiador. Aquesta intervenció en el present té com a propòsit el “redreç” de Catalunya que, al seu entendre, passa
per una prèvia renovació de la historiografia, entenent que no hi ha projecte polític que s’aguanti sense una adequada fonamentació històrica.
